top of page


Voi nàr
Gh’è lì en vecio, sentà zò sula carega...

Gh’è lì en vecio, sentà zò sula carega,
el par che el prega.
Me piaseria saver a sa che el pensa,
vardar da vizin en dei so oci
per capir come l’ha fat a rivar fin chi.
Enveze l’è lu che el se mete en pè a fadiga
e quando el se svizina ghe ven zò na lagrima che me dis tut.
No serve che el parla.
L’è strac de viver, el vol nar lasù
endò che i lo speta.
“Laseme nar, che gò presa“.
bottom of page
